Mirella Porta
 
  E i donn vann dree a sognà

I sogn di tosanett innamoraa
hinn tucc istess: el mar, la luna, i stell
e lù ch’el riva e ch’el sta pù in la pell
de brasciatt sù, d’amor infolarmaa.

I sogn di spos, quand hinn innamoraa,
hinn anmò i stess, cambia proppi on bel nient:
e lava e stira, lustra i paviment,
sognen basitt per vess recompensaa.

A cinquant’ann te sognet anmò i stell:
e lava e stira, giustegh i calzett,
te speret che lù el riva coi violett
e ch’el te dà on basin dedrée al fornell.

-S’el me fasess incoeu l’improvvisada
de tornà prest cont on mazzet de fior?
De andà nò al bar cont i amis a discorr
e el me disess “Tè, l’è ona balossada!?”

Dess me foo bella, cavi giò el scossaa,
metti on vestii che l’è pussée grazios,
ghe salti al col ‘m’el fudess on moros,
ghe doo on basin de lassal senza fiaa!-

Tutta ciappada, inscì, mì prepari
la pastasutta con rost e verdura;
voo drée a sognà, ma son giamò sicura
ch’el riva minga prima del sò orari.

I ultim vint minut fina ai vott or
hinn sigarett fumaa cont el nervos,
hinn scombinaa, i penser, minga affettuos
che fann ruinà tuscoss, anca el mè amor

E poeu lù el riva, el tacca a mangià,
donca silenzio: gh’è el telegiornal!
o tuttalpù el me dis “Passom el saa!”
El piang el coeur ch’el voreva cantà
 

Poesia Milanese

 Home | Labor. Odontotecnico | Varie |"Il Calderone"| Per contattarci | Chi siamo |Mappa sito|