Mirella Porta
 
 

El mè venticinqu d'april

Venticinqu d’april de tanti ann fà...
On dì de festa, de liberazion:
gh’è pù la guerra, sonen i campan,
sventolà de bander e commozion!

Anmò tosetta, confus ideal,
la scola d’on temp coi sò insegnament,
perplessa, indecisa, ma ... meno mal!
Mai pù ghe sarien staa bombardament!

Pussée avanti in di ann, dopo hoo capii
quell che voeur dì tegnì cunt libertà,
che se la manca, te devet patì,
però el mè regord l’è de quella età.

Stavom de cà dennanz la ferrovia,
Porta Romana, propi a la stazion,
diseven “I Todesch hinn andaa via!
Hinn pien de robba tutti quij vagon!”

L’era el dì prima de quel dì de festa,
i grand faseven on gran progettà,
paroll che rimbombaven in la testa
“... tesor di Todesch, vagon de spiombà...”
 

In la mia ment piena de fantasia
se combattaven paura, onestà
e voeuja mai provada in vitta mia
a on’avventura, de partecipà.

Regordi anmò i paroll del mè papà
“Te lo proibisco, guai se in casa mia
entra uno spillo, qui c’è l’onestà!”
ma seri piena ormai de frenesia.

Quiett i primm or de la nott, silenziosa,
a on tratt, in su i scal, senti pass felpaa,
el mè vesin ch’el parla tutt sottvos
e infin on romor de sacch ch’hinn strusaa.

Anmò in camisa, sciavatt ai pée,
dasi, dasi, voo foeura in la nott,
salti on murell insema al cervellée
e... robi, gent, robi on bel fagott.

Col coeur in gola, tutta tremorenta
per la fadiga del pesant trasport,
ai ordin del papà, però obbidienta,
poggi la robba dedrée l’antiport.

Poeu torni in del lett tutta soddisfada
de la mia impresa de vera eroina.
Ve disarò ch’el m’ha nanca piccada,
el mè papà, el dì dopo, a mattina.

Forsi perchè l’era on dì tropp gioios,
forsi perchè gh’è vegnuu fin de rid
quand che l’ha vist el mè tesor prezios
che, mì disevi, l’era de divid.
 

Sul pianerottol, rent la balaustra
mì hoo desfaa foeura tutt quell che hoo robaa:
‘na pezza de foeudra grisa, ma lustra,
trii para de scarp, però scompagnaa!

Incoeu che soo se l’è la libertà
e sta giornada la me dà di sfris,
l’è col magon, però che hoo regordaa
del mè papà, i paroll, el sorris.
 

 

Poesia Milanese

 Home | Labor. Odontotecnico | Varie |"Il Calderone"| Per contattarci | Chi siamo |Mappa sito|