| 
		  | 
      
		
I lacrim dolz 
Come l’è bell piang per quajcoss de bell, 
    quand i lacrim scarlighen a incontrà 
    i laver che sorriden, 
     
    piang de commozion, senza magon 
    a vedè el mar, on fior, el can de l’orb 
    ch’el varda el sò padron, 
     
    per ‘na canzon, ma senza nostalgia, 
    o adasi, adasi de felicità 
    per voress ben in duu. 
     
    In ‘sti moment, el coeur l’è pussée grand 
    el voraria romp i cadenn 
    de la preson, per scoeud la sed. 
     
    Hinn inscì amar i lacrim de la vitta: 
    tanti, quei che compagnen el dolor, 
    o che se veden nanca, 
     
    ma ‘na quaj volta hinn di lacrim dolz, 
    ‘penna dò o trè, però pussée prezios, 
    e allora l’è bell piang! 
		 
  |