Mirella Porta
 
  San Silvester 94

Raffreddor, colp de toss, poeu l’influenza,
podarò nò festeggià l’ann ch’el nass,
col vestii noeuv faa per la circostanza,
i scarpett rosa coi strass.

Telefonad d’amis preoccupaa
“Se te va via la fever per stasera,
dai, ven con nun che vemm foeura a mangià!”
convint che mì stò in cà malvolentera.

Eppur son minga triste indepermì,
i amis gh’j hoo, son nò desmentegada;
son chì cont i mè gatt ch’hinn tutt stremii
de tutti i colp che sparen per la strada.

Sola coi mè penser,
on poo meravigliada,
hoo capii finalment:
seri contenta de vess nò a ballà,
domà per ona finta
de divertiment.

A mezzanott hoo brindaa col vin brulée
e la TV la m’ha faa compagnia,
senza baldoria, in del lett coi mè gatt
e ‘na strana, quasi dolza malinconia.

E poeu, come spettaa, in la TV,
on San Silvester de tanti ann fà
e lee, la Mina, la toa preferida
‘me l’era allora, quand la te piaseva.


Come in d’on sogn, come per fantasia,
non semm insema a sentilla cantaa...
a pian a pian el se quietta el dolor,
intanta che mì te parli insema.

Ron, ron di mè gatt...
cinqu o ses sigarett... el ciaror noeuv del dì...
Quest’ann, el primm senza de tì,
l’è andaa anca lù,
l’è finii


1994


 

Poesia Milanese

 Home | Labor. Odontotecnico | Varie |"Il Calderone"| Per contattarci | Chi siamo |Mappa sito|