Mirella Porta
 
  El mè canton

I canton de Milan nò conossuu
che a man a man, nel temp, hinn staa trovaa
dess, quasi quasi, dess se cunten pù:
la vedovella, on poggioeu ricamaa….

L’è bell trovaj quand hinn on poo sconduu,
in d’on cortil ch’el par disabitaa,
o dedree on cancell ch’el se derva pù,
perché la ruggin l’ha tutt incroppaa…..

Ma el mè canton l’è vun domà per mì,
‘na specie de miracol improvvis,
minga semper, domà in certi dì
e de la vita l’è per mì on sorris.

Dal mè poggioeu, in alt, al vottav pian,
dedree i ultim cà de la mia città,
periferia, vers Corsich de Milan,
lusissen i montagn tutt innevaa

e quand l’è stada ciara la giornada
cont el ciel del Lisander, quel famos,,
ch’el gh’ha de celest, ona pennellada,
e poeu el diventa ross, d’on ross maestos

e la va giò quella sfera infogada,
in alternass de bleu, ross e arancion,
e a volt gh’è lì la luna che incantada
la me compagna in la mia emozion,

ecco el canton che l’è domà per mì,
periferia de la mia città,
domà a ona cert’ora, nò tutti i dì,
ma gioia ai oeucc e al coeur, quand l’hoo trovaa.

novembre 2003
 


 


 

Poesia Milanese

 Home | Labor. Odontotecnico | Varie |"Il Calderone"| Per contattarci | Chi siamo |Mappa sito|